Montse Juan, nascuda l'any 89, és entrenadora de la secció de gimnàstica de l'Associació Esportiva Sant Andreu de la Barca. Després de la seva etapa com a gimnasta on va arribar a participar en un campionat d'Espanya, Montse va decidir seguir en aquest mon com a entrenadora amb només 16 anys.
 |
| Montse Juan al festival d'estiu. Foto: Núria Juan |
La protagonista dona classes a diferents espais del municipi. Dilluns i dimecres imparteix classes a un grup de 9 nenes d'entre 8 i 9 anys que competeixen al Campionat de Calunya en Edat Escolar. Dimarts, dijous i divendres les classes van destinades a nenes d'entre 12 i 17 que competeixen al nivell més alt del Campionat de Catalunya en Edat Escolar. Dimarts i dijous, a més a més, també es fa carrec de l'escola esportiva municipal com a tècnica cedida per l'entitat.
Les competicions son 4 vegades a l'any i solen participar en alguna competició amistosa.
Aquest any ha asistit a un seminari de formació per aentrenadors realitzat al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Valles.
Per a Montse, aquest treball és gratificant ja que ella creix amb les nenes i amb la seva experiencia, i recomforta saber que tot l'aprenentatge que porten ha sigut gràcies a ella. A part, ens explica que la temporada te varies etapes: la pretemporada, que consisteix en posar en forma i no en realitzar acrobàcies; periode prepearatori per les competicions en el qual es perd molt de temps elaborant cada exercici i es deixa a banda la preparació fisica; el periode de competició consisteix en preparar el millor posible els exercicis establerts en el periode anterior per a fer un bon paper a les competicions autonòmiques i, per últim, el final de temporada és el moment d'aprendre elements nous i preparar el festival de fi de curs. En la seva experiència, és la etapa més divertida tant per a ella com per les nenes, ja que treballen sense presió.
Montse afirma que no voldria entenar a gimnàstes d'elit degut a que la gimnàstica és un esport molt sacrificat i dona pocs resultat. Seria frustrant per a ella veure que les nenes treballen tant i que no obtenen la recompensa que es mereixen. Ella defineix que el millor que et dona aquest treball és la felicitiat que veu en les gimnastes quan obtenen un resultat o aconsegueixen un element nou. i la pitjor part és quan una nena es lesiona i ha d'estar molt de temps parada, però en la seva experiencia, s'ha adonat de que moltes nenes a vegades no diuen que tenen mal perque els agrada tant l'esport que no volen deixar d'entenar.
Tot i que ha passat moments molt dificils, es sent molt contenta del seu treball i dels objectius que ha complert durant els últims 8 anys de la seva vida.
