Aprenent a través de les més petites

Montse Juan, nascuda l'any 89, és entrenadora de la secció de gimnàstica de l'Associació Esportiva Sant Andreu de la Barca. Després de la seva etapa com a gimnasta on va arribar a participar en un campionat d'Espanya,  Montse va decidir seguir en aquest mon com a entrenadora amb només 16 anys.

Montse Juan al festival d'estiu. Foto: Núria Juan

La protagonista dona classes a diferents espais del municipi. Dilluns i dimecres imparteix classes a un grup de 9 nenes d'entre 8 i 9 anys que competeixen al Campionat de Calunya en Edat Escolar. Dimarts, dijous i divendres les classes van destinades a nenes d'entre 12 i 17 que competeixen al nivell més alt del Campionat de Catalunya en Edat Escolar. Dimarts i dijous, a més a més, també es fa carrec de l'escola esportiva municipal com a tècnica cedida per l'entitat.

Les competicions son 4 vegades a l'any i solen participar en alguna competició amistosa.

Aquest any ha asistit a un seminari de formació per aentrenadors realitzat al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Valles.

Per a Montse, aquest treball és gratificant ja que ella creix amb les nenes i amb la seva experiencia, i recomforta saber que tot l'aprenentatge que porten ha sigut gràcies a ella. A part, ens explica que la temporada te varies etapes: la pretemporada, que consisteix en posar en forma i no en realitzar acrobàcies; periode prepearatori per les competicions en el qual es perd molt de temps elaborant cada exercici i es deixa a banda la preparació fisica; el periode de competició consisteix en preparar el millor posible els exercicis establerts en el periode anterior per a fer un bon paper a les competicions autonòmiques i, per últim, el final de temporada és el moment d'aprendre elements nous i preparar el festival de fi de curs. En la seva experiència, és la etapa més divertida tant per a ella com per les nenes, ja que treballen sense presió.

Montse afirma que no voldria entenar a gimnàstes d'elit degut a que la gimnàstica és un esport molt sacrificat i dona pocs resultat. Seria frustrant per a ella veure que les nenes treballen tant i que no obtenen la recompensa que es mereixen. Ella defineix que el millor que et dona aquest treball és la felicitiat que veu en les gimnastes quan obtenen un resultat o aconsegueixen un element nou. i la pitjor part és quan una nena es lesiona i ha d'estar molt de temps parada, però en la seva experiencia, s'ha adonat de que moltes nenes a vegades no diuen que tenen mal perque els agrada tant l'esport que no volen deixar d'entenar.

Tot i que ha passat moments molt dificils, es sent molt contenta del seu treball i dels objectius que ha complert durant els últims 8 anys de la seva vida.